Premi Feliu Matamala a la trajectòria en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana

El Patronat de la Fundació Llibreria Les Voltes ha decidit instituir el Premi Feliu Matamala per honorar aquelles persones que per la seva trajectòria han demostrat un fort compromís amb la nació catalana, la seva cultura i la seva llengua. La periodicitat del premi serà anual i serà lliurat en un acte públic.

Trajectòria

El compromís i la permanent dedicació de Feliu Matamala en la defensa de la llengua i la cultura catalanes té les arrels ja en la seva adolescència quan va ser conscient que no sabia escriure la llengua que parlava per haver rebut tot l’ensenyament en castellà al Grup Escolar de Girona, abans i durant la dictadura de Primo de Rivera. Aquest fet, que ell trobava anormal, el va impulsar a aprendre a escriure en català a través de la lectura de la revista infantil En Patufet, de les Pàgines viscudes de Folch i Torres, i d'unes lliçons de llengua catalana de la revista Clar-i-net. Així aprengué de forma autodidacta la llengua que l’escola no li havia ensenyat.

De ben jove formà part de la secció de Muntanya del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), i aprengué a conèixer el país, a descobrir el paisatge i estimar la natura.

La seva primera formació ideològica va venir de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), un moviment de formació de joves -a través de la cultura, el cant o l’excursionisme-, d’arrel cristiana i de fort component nacionalista. Aquest ideari fejocista, del qual se’n sentia hereu, va marcar el seu futur compromís social i cultural.

Durant la Guerra Civil, en el període 1936-1938, va restar a Girona treballant com a tècnic de dibuix en una foneria. Va ser represaliat dues vegades i tancat a la presó per la seva condició de catòlic fejocista. El va salvar el fet de ser declarat “imprescindible en la indústria de guerra”. Però el 1938 cridaren la lleva del seu germà de 18 anys i tots dos van decidir marxar a peu cap a França on van ser interceptats i van passar a l’”España liberada”, primer en un camp de concentració a Santander i, posteriorment, al front de la batalla de l’Ebre.

Currículum

Acabada la guerra, va concentrar els seus esforços en la creació de dues empreses: una oficina tècnica de reproducció de plànols (Stein) i un taller de fusteria especialitzat en mobiliari d’oficina (Línel).

Durant els anys 40 i 50 del segle passat, la seva activitat de resistència se centra sobretot en l'organització i participació, juntament amb altres joves, de reunions clandestines en cases particulars que esdevenen un refugi per fer-hi lectures en català, unes vetllades culturals o tertúlies que no es podien fer en un espai públic.

El 1963 rep la proposta de participar en la constitució d’una societat limitada per fundar una llibreria per vendre només llibres en català. Fins a 43 socis van crear, el 24 de maig, la Sociedad de Libros i Artes Decorativas amb el nom comercial de Les Voltes, un nom que no va ser acceptat per l’autoritat competent «por ser en lengua extranjera».

Al cap de tres anys, i amb uns resultats econòmics negatius, Feliu Matamala es fa responsable de la continuïtat de l’establiment fins al final de la seva vida.

Des de la seva creació durant el franquisme, la llibreria Les Voltes va esdevenir un petit focus de resistència a Girona contra la persecució de la llengua amb activitats que aleshores no eren tan normals com vendre llibres en català, presentar novetats editorials per part dels autors, difondre les revistes Serra d’Or i Presència, el diari Avui o l’Enciclopèdia Catalana. De la llibreria Les Voltes cal destacar la creació d’una important secció de llibre infantil i juvenil, i la difusió de les revistes Cavall Fort i l’Infantil Tretzevents per fomentar la lectura en català entre els nens i nenes, futurs lectors adults. Així també cal assenyalar la col·laboració de Les Voltes en la campanya Català a l’escola l’any 1968.

Des del 1965, sense interrupció, Les Voltes organitza la Fira del Dibuix i la Pintura el dia de Tots Sants, amb més de 100 artistes que exposen al carrer i venen les seves obres. Des de Les Voltes també es va començar a organitzar la distribució de la Flama del Canigó per encendre les fogueres de Sant Joan de la ciutat i la comarca.

En l’època de la transició i posteriorment, es donà sopluig a les organitzacions minoritàries de caire independentista que ho sol·licitaven. També es va col·laborar amb Mn. Dalmau en la confecció del DNI català que va emetre més de 97.000 carnets.

Combinant la seva tasca a Les Voltes, Feliu Matamala va ser un dels impulsors a la ciutat de la delegació d’Òmnium Cultural. Així mateix va participar en la creació del Premi Prudenci Bertrana de novel·la.

El 2004 rebé la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.

El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la distinció Ciutadania, atorgada per Acord de Ple de l’Ajuntament de Girona.

L’any 2012 l’Ajuntament de Girona li va dedicar un passeig al nou barri de Domeny amb la placa Passeig de Feliu Matamala i Teixidor, empresari i activista cultural.

Fins un any abans del seu traspàs als 97 anys, va mantenir la seva activitat a la llibreria Les Voltes.